PUBLICACIÓ CIENTÍFICA a la revista THE JOURNAL OF ADVANCED PROSTHODONTICS.

El Dr. Josep Cabratosa és coautor d'un article científic titulat: In-vitro development of a temporal abutment screw to protect osseointegration in immediate loaded implants (Desenvolupament in-vitro d'un cargol temporal per pilar per protegir  l'osteointegració en la càrrega immediat), publicat a la revista THE JOURNAL OF ADVANCED PROSTHODONTICS.

En aquest estudi es va dissenyar un cargol de fixació temporal que es fracturava d'una  forma controlada després de l'aplicació d'una força oclusiva suficient per produir un micromoviment crític, i així protegir la osteointegració dels implants individuals carregats immediats.

DIRECCIÓ DE TESI DOCTORAL

En el marc del Doctorat en Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i sota la direcció del Dr. Josep Cabratosa i el Dr. Jordi Cano, va tenir lloc la  defensa de la tesi doctoral del doctorand Joan Ferré que portava per títol: " ESTUDIO IN VITRO SOBRE LA RESISTENCIA A LA FRACTURA DE CORONAS IMPLANTOSOPORTADAS UNITARIAS DE DISILICATO DE LITIO CEMENTADAS Y CEMENTO-ATORNILLADAS". 

De les conclusions destacar que:

Les corones implantosuportades de disilicato de liti monolític sigui de retenció cimentada o ciment-cargolada presenten una resistència a la fractura per càrrega compressiva vertical superior a la que pot generar la funció mandibular, per la qual cosa és una alternativa per rehabilitar tant sectors anteriors com posteriors.

 Un procés d'envelliment per termociclat de 2000 cicles no afecta la resistència a la fractura per càrrega compressiva vertical en les corones implantosuportades de disilicato de liti monolític.

DIRECCIÓ DE TESI DOCTORAL

En el marc del Doctorat en Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i sota la direcció del Dr. Josep Cabratosa i el Dr. Santi Costa, va tenir lloc la  defensa de la tesi doctoral del doctorand Alfons Quintana que portava per títol: "

 EVALUACIÓN DE LA ESTABILIDAD POSTURAL CON PROTECTORES BUCALES Y DIFERENTES POSICIONES MANDIBULARES UTILIZANDO UNA PLATAFORMA DE ESTABILOMETRÍA"  

De l'estudi es va concloure que:

-La posició mandibular de repòs, d'intercuspidació i la presència d'un protector bucal no tenen cap repercussió en l'estabilitat postural, en situació estàtica.

2. En situació d'inestabilitat anteroposterior, la posició d'intercuspidació i la presència d'un protector bucal, i aquest últim en major mesura, proporcionen més estabilitat postural que la posició mandibular de repòs.

3. En situació d'inestabilitat laterolateral; la posició d'intercuspidació i la presència d'un protector bucal trobem divergències entre alguns dels paràmetres estabilomètrics no quedant ben definida la influència de diferents posicions mandibulars i del protector bucal en l'estabilidad postural., en comparació de la posició mandibular de repòs.

DIRECCIÓ DE TESI DOCTORAL

En el marc del Doctorat en Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i sota la direcció del Dr. Josep Cabratosa, el Dr. Lluís Giner  i el Dr. Jordi Cano, va tenir lloc la  defensa de la tesi doctoral  de la doctoranda Sandra Fernández que porta per títol: "RESISTENCIA A LA FRACTURA DE CORONAS DE RESINA REFORZADA Y DE CORONAS DE CERÁMICA HÍBRIDA SOBRE UN MUÑÓN DE TITANIO".
L'estudi conclou que:

• Les corones metall-ceràmica a nivell d'un premolar presenten una resistència a la fractura superior a les corones de resina reforçada (Lava Ultimate®) i de ceràmica híbrida (Vita Enamic®), quan van ser i no van ser sotmeses a envelliment.
• Les corones metall-ceràmica que no van ser sotmeses a envelliment van presentar una resistència a la fractura superior a les que se'ls va realitzar l'envelliment.
• Les corones de resina reforçada i les corones de ceràmica híbrida no van veure afectada la seva resistència a la fractura quan van ser sotmeses a envelliment.
• Les corones metall-ceràmica van presentar fractura només per chipping, mentre que les corones de resina reforçada i de ceràmica híbrida, van presentar fractures parcials i totals en percentatges similars.
• La manera de fractura va dependre del material de les corones i no del tractament d'envelliment rebut.
• Fins i tot havent diferències quant als valors de resistència, totes les corones van superar els rangs habituals de les forces masticatòries, la qual cosa les fa igualment adequades per al seu ús clínic a nivell premolar.