06 de juliol 2014

ORTODÒNCIA TRANSPARENT INVISALIGN®

La Dra. Anna Vilà es MÀSTER en ORTODÒNCIA TRANSPARENT INVISALIGN® . Durant els 2 últims anys ha realitzat la formació corresponent a Madrid, que han impartit els Dr. J.C Rivero Lesmes i Dr. Manuel Román.

La tècnica Invisalign®  és una alternativa a l’aparatologia fixa (brackets) per alinear i solucionar els problemes d'encaix de les dents i aconseguir un somriure bonic i funcional. 
El pacient porta unes fèrules transparents molt discretes que només es treu per menjar i raspallar-se les dents .  Les fèrules es canvien cada dues setmanes i a poc a poc es va aconseguint el moviment progressiu de les dents.

Aquesta tècnica, com totes les altres, requereix un estudi exhaustiu per tal de determinar quina és l'opció més adient per a cada pacient.

01 de juliol 2014

DIRECCIÓ DE TESI DOCTORAL

Juntament amb el Dr. Eduard Ferrés i el Dr. Javier Mareque , el Dr, Cabratosa és director de la tesi doctoral: " Estudi clínic, prospectiu, a boca partida i controlat sobre el disseny de l'implant, cònic vs cilíndric, en l'èxit de la càrrega immediata mandibular ", del ara doctor, Gerard Torrroella, que va obtenir la qualificació d'Excel·lent - Cum Laude per unanimitat .  El treball de recerca i la defensa  es va realitzar a la Universitat Internacional de Catalunya.
L'objectiu d'aquest estudi era avaluar l'efecte de dos dissenys d'implants, cònic vs cilíndric, en l'estabilitat primària, co·locats amb un protocol de càrrega immediata en mandíbules edèntules per suportar pròtesis fixes de metall-resina.

En l'estudi s'obtingué un èxit del 100% per l'implant cònic mentre que el cilíndric obtingué un èxit del 90%. Es trobaren  diferències estadísticament significatives, sent l'implant cònic el que presentà una major estabilitat primària. No es va trobar cap relació entre el model d'implant i el valor ISQ després de la seva inserció, l'implant de major diàmetre presentà una major estabilitat primària quan és mesurà mitjançant el torque d'inserció, mentre que quan és mesurà mitjançant l'anàlisi de freqüència de ressonància aquesta diferència no va ser significativa i no hem trobaren diferències estadísticament significatives en l'estabilitat primària en funció de la longitud de l'implant.