
L'objectiu d'aquest estudi era avaluar
l'efecte de dos dissenys d'implants, cònic vs cilíndric, en l'estabilitat
primària, co·locats amb un protocol de càrrega immediata en mandíbules
edèntules per suportar pròtesis fixes de metall-resina.
En l'estudi s'obtingué un
èxit del 100% per l'implant cònic mentre que el cilíndric obtingué un èxit
del 90%. Es trobaren diferències estadísticament significatives, sent l'implant
cònic el que presentà una major estabilitat primària. No es va trobar cap relació
entre el model d'implant i el valor ISQ després de la seva inserció, l'implant
de major diàmetre presentà una major estabilitat primària quan és mesurà mitjançant el torque d'inserció, mentre que quan és mesurà mitjançant
l'anàlisi de freqüència de ressonància aquesta diferència no va ser significativa i no hem trobaren diferències estadísticament significatives en
l'estabilitat primària en funció de la longitud de l'implant.