27 de novembre 2014

I AULA de INVESTIGACIÓN en prótesis y estética SEPES - COMPLUTENSE,

El Dr. Josep Cabratosa  com a professor de la Universitat Internacional de Catalunya, participa com a ponent a la I AULA de INVESTIGACIÓN en prótesis y estética SEPES - COMPLUTENSE. El curs tingué lloc els dies 7 i 8 de novembre a la Facultat d'Odontologia de la Universidad Complutense de Madrid. L'Aula estava promoguda per la Societat Española de Prótesis Estamatológica y Estética i la Universidad Complutense de Madrid. També hi participaran professors de la Universitat de Barcelona, de la Complutense de Madrid, de Santiago de Compostela y de Granada. Aquest curs estava destinat a professionals interessats en introduir-se en tècniques de recerca en pròtesis i estètica.  






https://www.maxillaris.com/noticia-20141201-La-SEPES-celebra-en-la-Universidad-Complutense-su-primera-Aula-de-Investigacion-en-Protesis-y-Estetica.aspx




13 d’octubre 2014

44è Congrés de SEPES (Sociedad Española de Prótesis Estomatológica y Estética)

El Dr. Cabratosa assisteix a la 44 reunió anual de la SEPES ( Sociedad Española de Prótesis Estomatológica y Estética), celebrada a Malaga del 10 al 12 d’octubre. La reunió estava dedicada a les noves tècniques y la predictibilitat dels tractaments odontològics.

03 d’octubre 2014

REHABILITACIÓ NEURO-OCLUSIVA (REHABILITACIÓN NEURO-OCLUSAL)

La Dra. Anna Aiguaviva ha realitzat el curs de formació en Rehabilitació Neuro-Oclusiva  (RNO) del  Dr. Pedro Planas.
La Rehabilitació Neuro-Oclusiva, és una disciplina preventiva dels problemes odontològics. El seu objectiu és el de conduir la boca, des de l’erupció de les primeres dents, a una situació d’equilibri, mitjançant l’estimulació de les pròpies forces naturals.

Els tractaments de RNO utilitzen mètodes senzills i no agressius, com tallats selectius, les pistes planes o uns aparells molt senzills. Aquests aparells tenen un fet en comú: deixen lliure la mandíbula, permetent els moviments de lateralitat. Aquesta llibertat de moviments permet que sigui favorable i ràpidament acceptat per els pacients.

02 d’octubre 2014

DIRECCIÓ DE TESI DOCTORAL


Juntament amb el Dr. Manuel Ribera, el Dr, Cabratosa és director de la tesi doctoral: "Oral Health Survey of a population living in nursing homes in Catalonia" (Enquesta de Salut Oral de la població que viu en llars d'avis a Catalunya)
de l'ara doctora, Rosa Moreno López , que va obtenir la qualificació d'Excel·lent .  El treball de recerca es va realitzar en diferents llars d'avis de Catalunya i la defensa  es va realitzar a la Universitat Internacional de Catalunya.
L'objectiu d'aquest estudi era conèixer la salut oral dels residents en les llars d'avis de Catalunya.
Es va valorar la prevalença de lesions en la mucosa oral, trastorns temporomandibulars, malaltia periodontal (de les genives), caries radicular ( a les arrels de les dents); les necessitats de tractaments dentals: obturacions (empastaments), endodòncies (matar el nervi) i pròtesis; els hàbits d'higiene oral; la autopercepció de la seva salut oral; i els pars oclusius (dents disponibles per mastegar).


25 de setembre 2014

PUBLICACIÓ CIENTÍFICA en la revista americana JOURNAL OF PROSTHETIC DENTISTRY

El Dr.Josep Cabratosa es coautor d’un article d’investigació titulat:  ADHESION OF DENTAL PORCELAIN TO CAST, MILLED, AND LASER-SINTERED COBALT-CHROMIUM ALLOYS: SHEAR BOND STRENGHT AND SENSITIVITY TO THERMOCYCLING (Adhesió de la porcellana dental a aliatges colts , fresats i laser-sinteritzats: adhesió a forces de cisallament i sensibilitat al termociclat), que s'ha que s'ha publicat a la revista americana JOURNAL OF PROSTHETIC DENTISTRY.  

Aquest estudi d'investigació conclou que:

-Hi han diferència en l'adhesió de la porcellana depenen de si  el Cr-Co es colat, fresat o laser-sinteritzat, tanmateix aquesta diferència no es dona si els aliatges son sotmesos a termociclat. Tot i això els valors d'adhesió estan dins un rang clínicament acceptable.

-No es van trobar diferències entre els diferents processats del Cr-Co pel que fa al tipus de fallida de l'adhesió.


06 de juliol 2014

ORTODÒNCIA TRANSPARENT INVISALIGN®

La Dra. Anna Vilà es MÀSTER en ORTODÒNCIA TRANSPARENT INVISALIGN® . Durant els 2 últims anys ha realitzat la formació corresponent a Madrid, que han impartit els Dr. J.C Rivero Lesmes i Dr. Manuel Román.

La tècnica Invisalign®  és una alternativa a l’aparatologia fixa (brackets) per alinear i solucionar els problemes d'encaix de les dents i aconseguir un somriure bonic i funcional. 
El pacient porta unes fèrules transparents molt discretes que només es treu per menjar i raspallar-se les dents .  Les fèrules es canvien cada dues setmanes i a poc a poc es va aconseguint el moviment progressiu de les dents.

Aquesta tècnica, com totes les altres, requereix un estudi exhaustiu per tal de determinar quina és l'opció més adient per a cada pacient.

01 de juliol 2014

DIRECCIÓ DE TESI DOCTORAL

Juntament amb el Dr. Eduard Ferrés i el Dr. Javier Mareque , el Dr, Cabratosa és director de la tesi doctoral: " Estudi clínic, prospectiu, a boca partida i controlat sobre el disseny de l'implant, cònic vs cilíndric, en l'èxit de la càrrega immediata mandibular ", del ara doctor, Gerard Torrroella, que va obtenir la qualificació d'Excel·lent - Cum Laude per unanimitat .  El treball de recerca i la defensa  es va realitzar a la Universitat Internacional de Catalunya.
L'objectiu d'aquest estudi era avaluar l'efecte de dos dissenys d'implants, cònic vs cilíndric, en l'estabilitat primària, co·locats amb un protocol de càrrega immediata en mandíbules edèntules per suportar pròtesis fixes de metall-resina.

En l'estudi s'obtingué un èxit del 100% per l'implant cònic mentre que el cilíndric obtingué un èxit del 90%. Es trobaren  diferències estadísticament significatives, sent l'implant cònic el que presentà una major estabilitat primària. No es va trobar cap relació entre el model d'implant i el valor ISQ després de la seva inserció, l'implant de major diàmetre presentà una major estabilitat primària quan és mesurà mitjançant el torque d'inserció, mentre que quan és mesurà mitjançant l'anàlisi de freqüència de ressonància aquesta diferència no va ser significativa i no hem trobaren diferències estadísticament significatives en l'estabilitat primària en funció de la longitud de l'implant.